Dóna'm avui amor el privilegi de la teua veu. La paraula justa per encetar el dia El breu vers que ens aboca a la rima. Dóna'm l'escalfor de les mans sobre el meu cos, l'horitzó de la mirada on escampa la tempesta i l’oceà de silenci on naden els somnis. Dóna'm amor la presència, l'amplitud del teu somriure i l'olor de llar de la teua pell. Dóna'm amor l'aire que empeny i els dies de núvols ens treu a la mar. Toca la nota en què som harmonia. Et pense amor, a la distància. Arriba justa el senyal a l'ànima i no assossega la incertesa de saber-te viu. El temor que l'avatar que veig i els dits de qui tecleja "T'estime" puguen no ser els teus. T'escric avui omplint de versos un amor que creix i vol aprendre't en la claror i en les ombres, fent camí...
Dame hoy amor el privilegio de tu voz. La palabra justa para comenzar el día El breve verso que nos aboca a la rima. Dame la tibiez de tus manos sobre mi cuerpo, el horizonte de la mirada donde aclara la tormenta y el océano de silencio donde nadan los sueños. Dame amor la presencia, la amplitud de tu sonrisa y el olor de hogar de tu piel. Dame amor el aire que empuja y los días nublados nos saca a la mar. Toca la nota en que somos armonía. Te pienso amor, en la distancia. Llega justa la señal al alma y no sosiega la incertidumbre de saberte vivo. El temor que el avatar que veo y los dedos de quien teclea "Te quiero" puedan no ser los tuyos. Te escribo hoy llenando de versos un amor que crece y quiere aprenderte en la certeza y en la duda, haciendo camino...

👍👍
Me gustaMe gusta