Intangible

Dóna'm avui amor el privilegi de la teua veu.
La paraula justa per encetar el dia
El breu vers que ens aboca a la rima.

Dóna'm l'escalfor de les mans sobre el meu cos,
l'horitzó de la mirada on escampa la tempesta
i l’oceà de silenci on naden els somnis.

Dóna'm amor la presència,
l'amplitud del teu somriure
i l'olor de llar de la teua pell.

Dóna'm amor l'aire que empeny
i els dies de núvols ens treu a la mar.
Toca la nota en què som harmonia.

Et pense amor, a la distància.
Arriba justa el senyal a l'ànima
i no assossega la incertesa de saber-te viu.

El temor que l'avatar que veig
i els dits de qui tecleja "T'estime"
puguen no ser els teus.

T'escric avui omplint de versos
un amor que creix i vol aprendre't
en la claror i en les ombres, fent camí...
Dame hoy amor el privilegio de tu voz.
La palabra justa para comenzar el día
El breve verso que nos aboca a la rima.

Dame la tibiez de tus manos sobre mi cuerpo,
el horizonte de la mirada donde aclara la tormenta
y el océano de silencio donde nadan los sueños.

Dame amor la presencia,
la amplitud de tu sonrisa
y el olor de hogar de tu piel.

Dame amor el aire que empuja
y los días nublados nos saca a la mar.
Toca la nota en que somos armonía.

Te pienso amor, en la distancia.
Llega justa la señal al alma
y no sosiega la incertidumbre de saberte vivo.

El temor que el avatar que veo
y los dedos de quien teclea "Te quiero"
puedan no ser los tuyos.

Te escribo hoy llenando de versos
un amor que crece y quiere aprenderte
en la certeza y en la duda, haciendo camino...

Un comentario en “Intangible

Deja un comentario