Estesa la nit sobre l'aigua
obre escletxes d'un 'instant etern
on salpen les ànimes de camí a Ítaca
agombolades pel fred clapoteig de les ones.

Drena l'insomne dolor en la vigília
acompanyant, de tentines,
el degoteig dels cossos extints
en la buidor dels carrers.

Continua assajant el cor
per no travessar els murs i evitar la cendra,
per ser gebrada en ple mes d'abril
davant la monosèmica mort.

S'obre pas la llum sobre el no-res
per destriar la cruel virtut del sacrifici
i rodolar per les teulades
sedegosa de tendresa.

Put a estrany aquest silenci perfecte,
aquesta abrandada dansa
dels qui estan on no volen ser
en l'anonimia del món.
 

Extendida la noche sobre el agua
abre rendijas de un instante eterno
donde zarpan las almas camino de Ítaca
mecidas por el frío borboteo de las olas.

Drena el insomne dolor en la vigilia
acompañando, de puntillas,
el goteo de los extintos cuerpos
en el vacío de las calles.

Continúa entrenándose el corazón
para  no atravesar los muros y evitar la ceniza,
para ser escarcha en pleno mes de abril
ante la monosémica muerte.

Se abre paso la luz sobre la nada
para discernir la cruel virtud del sacrificio
y andar volteando por los tejados
sedienta de ternura.

Huele  a extraño este silencio perfecto,
esta inflamada danza
de quienes están donde no quieren
en la anonimia del mundo.